diumenge, 13 de novembre del 2022

El remei d'escriure

 

La Garriga, 13 de novembre de 2022

 

Va bé escriure. Funciona perfecte per molts motius i serveix per una quantitat enorme d’utilitats. Seria pràcticament impossible enumerar-les doncs això de posar sobre el paper els pensaments, les idees, els deliris i fins i tot els capricis és quelcom  que fa l’home des de sempre. Sortosament disposem d’aquesta eina i cada cop la podem fer servir per motius ben diferents. Jo en gaudeixo quasi en secret, perquè així evito les crítiques descarnades, les errades sintàctiques i una bona colla de membres de la censura social disposat a fer el que sigui per fer-se ressò d’allò que no els acaba de satisfer. En aquest país ho ha molta afició a opinar gratuïtament (i amb molta mala bava) de tot plegat. De fet, tan li fa del cert allò que diguis, perquè sempre surt l’impertinent de torn opinant en contra, per sistema. Ja ho dius, qui no té feina el gat pentina, o més exactament, hi ha moltes persones que s’ho prenen com una afició això d’opinar de tot, talment com els tertulians que escoltem a les emissores de ràdio o televisió. Saben de tot. Ja els hi pots proposar el tema que sigui, de la matèria que vulguis, del lloc de món on mai han estat... Tant li fa. Sempre tenen quelcom a dir. Ells rai que ho fan per treure’n algun rendiment, ja sigui econòmic o de qualsevol altre classe, tan me fa. D’altres ho fan per afició, per allò de dir la seva encara que la seva sigui una absurditat mal documentada i inconsistent. Pobrets si no tenen res més a fer a la vida.

Jo escullo fer-ho com una mena de teràpia, o millor dit escric com qui pren una medicina que m’alleugera l’esperit de mals de cap, de situacions que em poguessin angoixar. Ho faig servir així, per descarregar aquelles coses que fan mal, les que no aporten res i paga la pena desfer-se’n com un mocador brut i fet servir.    Alhora, i per ser justos, també en faig ús per tot el contrari (menys cops si de cas). En ocasions hi descric els sentiments més elevats, l’admiració, l’amistat, l’amor als meus. Quan ho faig així m’agrada molt sentir que en pensen les persones a qui ho dirigeixo. Em resulta molt més fàcil expressar-me per escrit que verbalment i sóc capaç de brodar els sentiments amb tots els ets i uts que mereixen ser transmesos.

Amb tot això, de segur que els terapeutes podrien fer bona feina amb mi, però no cerco ajut ara com ara en aquest aspecte. Fa molt de temps que acostumo a fer la meva amb les meves coses més personals, i en poques ocasions i amb poques persones frueixo compartint-les. Cadascú és com és, i jo sóc reservat tot i disfressar-ho amb una falsa extroversió. Que hi farem.