divendres, 17 de maig del 2024

Cop de realitat

Sant Feliu de Guíxols,  18 de maig de 2024.


Ha voltes cerco el moment de trucar-te per saber com estàs, com has passa't el dia, si has dormit bé i si et manca quelcom. Llavors un cop al pit i a l'ànima em fa tornar a la realitat i em recorda que ja no hi ets, que vas marxar fa dies. Ho vas fer tant ràpid i discretament, en silenci, amb aquella mirada que callava moltes coses i només exhibia la brillantor dels teus ulls verds. 

Haig de fer per acostumar-me a la teva absència, com a l'absència del pare. Us recordo, i tot i que intento fer el cor fort, sovint us imagino agafats de la mà, un al costat de l'altre, mirant el mar, xiuxiuejant cançons dolçament. 

Que la terra et sigui lleu, mare.

dimecres, 17 d’abril del 2024

Carta malastrugança

 Sant Feliu de Guíxols, 13 d'abril de 2024.

Estimada malastrugança, avui t'escric des de la costa per comunicar-te que properament no estaré disponible per rebre't com et mereixes. T’has acostumant a visitar-me sense previ avís, de sobte. Apareixes sense més ni més, obviant les normes més bàsiques de cortesia, i sempre amb presses!. Això no pot continuar passant. Hem de fer ambdós per normalitzar la nostra relació i fer-la més conciliadora i més justa. Vull veure't, quan s'escau, de tant en tant, dosificant les estones que passem junts, i així aconseguir donar més qualitat a aquest vincle que ens acompanya fa tant de temps.

No és rancúnia per haver-me regalat moments difícils. 


dilluns, 8 d’abril del 2024

Nou partit


 La Garriga, 8 d'abril de 2024.


Treure lo millor d'un mateix és un exercici que no tothom està disposat a fer. Calen unes condicions idònies, una predisposició a fer-ho, i segurament altres coses que ara no sabria concretar. Jo segurament he errat molts cops i no he estat capaç de fer precisament això; fer allò que és més èticament correcte, amb la única pretensió de quedar-me amb un bon gust de boca, per sentir-me bé, espiritualment complagut amb mi mateix. Faig proposta d’esmena ara mateix i via fora!.

I ara que decideixo fer el pas ençeto el nou espai amb la convicció d’haver d’escoltar molt més, d’estar amatent als que l'envolten, com un fidel religionari. Aviam que en surt de tot això. Grans canvis comporten grans esmenes, I segurament avui he decidit jugar aquest nou partit amb nova reglamentació per poder adaptar-me als nous temps que s’acosten, o millor dit, els temps que ja han arribat



Retrobar-me, retrobar-se.

 La Garriga, 2 d'abril de 2024

Panticosa

Tornar al blog és un exercici necessari després d'aquest impass. Haig de fer per compensar el deliri i l'oblit, l'apatia i el desencís a que m'he sotmès voluntàriament, aquell estat en el que no aprofito res del que m'envolta realment, I de fet ha estat fàcil de imaginar que seria possible (sobretot després de les lectures que la meva filla m'adreça….). Tot està per començar i per aconseguir perquè no hi ha qui m'aturi ara que he començat a picar el teclat nerviosament. Les paraules i els fets van sorgint amb el poc senderi que habitual, perquè mai he pogut seguir un fil conductor gaire estona (la medicació suposo….), i de fet vull que sigui una mica així mateix. A hores d'ara, aquest blog deu de ser el blog menys llegit del planeta, i per tant, sóc lliure de fer i escriure el que em roti sense aturador. Aquesta llibertat és fantàstica.