dissabte, 27 de desembre de 2014

Inici lògic

La Garrina, 25 de desembre de 2014


I ara que la foscor marxa mandrosa, però en aquesta hora que encara el record de la fosca fa evident que tot l’obscur tornarà, és quan em sento amb forces per escriure’t, ara que sé del cert que no m’escoltes. De fet fa tant de temps que no sé res de tu, que aquesta sensació d’absència fa encara més agradable poder establir aquest vincle, algú diria que és il·lògic i irracional, absurd de mena. És ara i en aquest moment que les paraules esquitxen els papers i les pantalles, flueixen lliures desprès del natural insomni, i la tassa de cafè punyent marca el punt, s’ha acabat el temps d’esperar la matinada i a partir d’aquest instant, comença tot altre cop sense aturador. La tortura incansable del temps, inevitable assassí, descriu el seu ritme de cercles infinits que només pot disfressar l’oblit a força de acumular cicles de minuts i d’hores... A sota, dissimulat entre instants quasi imperceptibles, hi ha els fracassos i els malentesos, fent la viu-viu, quiets i callats. I esclata el sol evidenciador, i comença el sotrac de la vida fins que torni a arribar aquell instant nostre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada