Camargate o ni això

La Garriga, 11 d’Abril de 2015.

Aquesta setmana hem hagut d’escoltar tot allò que s’esdevé des que dos dones van dinar a La Camarga i es va gravar la conversa que mantenien. Lamentablement vivim en un país ven curiós. Hom està emetent a una fotesa com aquesta. Que “si cuatro sin sacarla” i coses per l’estil. Quin nivell més baix tenim. No hi podem fer més. No hi ha una altra explicació. Ni que si som  llatins ni hòsties de plom. Això fa pena, doncs a banda d’aquestes coses, el que crida més l’atenció és, a banda d’això, el futbol i poca cosa més. No ens mereixem res de bo, hi ho dic en plural perquè tots en tenim responsabilitat. En un altre temps, aquestes persones rebrien una piulada sonadíssima en entrar al Liceu o qualsevol altre lloc, i marxarien avergonyides per sempre més. Lluny d’això, a les poques hores tornen a sortir amb la cara ben alta i amenaçant a tort i a dret. La vergonya la tenim tots els altres per haver-los col·locat allí on son. Quin fàstic tot plegat!