La Garriga, 24 de juny de 2015.
Els divorcis van en
alça, i això fa pensar que, si em de fer cas als entesos, que l’economia va
millor que abans. D’entrada fa l’efecte que l’economia, a nivell social, va
tant malament com fa uns anys, però la realitat és que augmenta el nombre de trencaments
familiars. Altrament, el divorci Catalunya – Espanya sembla que cada com es
radicalitza més, i per tal de no fer servir aquesta paraula tant estigmatitzada,
aquest trencament es dicotomitza amb més força. Fa una setmana oficialitzen la
separació amistosa de Convergència amb Unió (totes dues molt democràtiques).
Feia molt de temps que compartien pis però ja no dormien al mateix llit. Els nostàlgics,
embolcallats d’una resistència nostàlgica, intentaven aconseguir una
reconciliació, i fins i tot altres més oportunistes optaven també per fer la
viu-viu per mantenir un estatus d’estabilitat inestable per seguir fent servir
cotxes oficials i altres despeses extres....
Ara arriba el temps de posar una
creu a una casella o una altra, i els partits han d’ensenyar quina és la seva
casella de forma inequívoca o en sortiran perjudicats. Cal que aquests aparells
encarcarats entenguin que ara és la gent que agafa el protagonisme doncs
cadascú ha entès quina és la importància del seu vot, com una pistola carregada
que cada ciutadà disposa per prémer el gatell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada