La Garriga, 17 de desembre de 2017.

M’empastifo de groc, la roba, la pell, i l’ànima, i de groc et parlo, amb el cor glaçat per la fredor de les cel·les que encerclen els presos. El groc és prohibit per aquests que s’omplen les butxaques de raons insostenibles, i sento el groc per reivindicar la llibertat, la vida, el respecte a la diversitat, l’amor a la meva llengua. Ja he enviat les primeres cartes a aquells que han privat de llibertat, aquelles cartes que fan que estigui mut en altres indrets. No vull fer sortir el dolor que em provoquen algunes declaracions plenes d’odi i recança, perquè el dolor no és bon company. Tot i així, no puc evitar el fàstic que em produeix la injustícia. Groc per tot arreu, per parcs, per balcons, per escales. Groc al cor per cridar llibertat!