La Garriga, 17 de
gener de 2015.
Per aquelles ocasions que , sense saber perquè, trobem un sotrac al camí,
una bufetada que no sabem ni de on arriba, per aquells moments que ens deixen amb
aquella cara entre sorpresa i esglai, per aquells instants que, per més que hi
pensem, son injustos i improvisats,.... Per si de cas passa, compte amb mi. No
fa res l’hora que sigui, de dia o de nit, encara que estigui dins de l’horari
laboral o en moments d’esbarjo; tant li fa! Truca’m i m’acosto, encara que sigui com a xofer, com
acompanyant mut, com ombra inherent. Avisa’m i vindré el més ràpid que pugui. És
el millor que puc donar, a banda d’una amistat que arriba on arriba, que fa el
que creu... Hi això ho regalo de bon grat, perquè a voltes també he rebut
abraçades i cafè calent quan em calia.
Moltes vegades desconeixem els motius pels quals ens passen les coses, i
potser millor que sigui així, però podem estar contents de poder-les compartir
totes, des de les més minses i les més grosses, de les alegres a les tristes.
Afortunadament això ens fa més humans, i a la fi aquest és el sentit últim al
que podem aspirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada