dissabte, 17 de gener de 2015

Per si et cal...

La Garriga, 17 de gener de 2015.

Per aquelles ocasions que , sense saber perquè, trobem un sotrac al camí, una bufetada que no sabem ni de on arriba, per aquells moments que ens deixen amb aquella cara entre sorpresa i esglai, per aquells instants que, per més que hi pensem, son injustos i improvisats,.... Per si de cas passa, compte amb mi. No fa res l’hora que sigui, de dia o de nit, encara que estigui dins de l’horari laboral o en moments d’esbarjo; tant li fa! Truca’m  i m’acosto, encara que sigui com a xofer, com acompanyant mut, com ombra inherent. Avisa’m i vindré el més ràpid que pugui. És el millor que puc donar, a banda d’una amistat que arriba on arriba, que fa el que creu... Hi això ho regalo de bon grat, perquè a voltes també he rebut abraçades i cafè calent quan em calia.

Moltes vegades desconeixem els motius pels quals ens passen les coses, i potser millor que sigui així, però podem estar contents de poder-les compartir totes, des de les més minses i les més grosses, de les alegres a les tristes. Afortunadament això ens fa més humans, i a la fi aquest és el sentit últim al que podem aspirar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada