La Garriga, 10 de gener de 2015
Compartir la Il·lusió sempre és un regal, i ahir vàrem poder compartir-ne
una de gran. Viatjar a Ho Chí Minh per abraçar una part de tu mateix, un
obsequi que fa que la nostra amiga deixi escapar una brillantor al ulls mentre
ens fa partícips d’aquesta excitació tant humana i maternal. Els que l’escoltem
fem també una mica aquest llarg trajecte i cerquem aquesta retrobada esperada.
Estar emetent quan floreixen aquests sentiments i deixar-se empastifar d’aquesta
alegria és com tocar una mica el cel amb els dits. Acariciar aquests serrells
de vida fa sentir millor, i és una plaer impagable que et permetin assabentar-te
d’allò que l’omple tant. Aquestes coses fan que pagui la pena estar viu.
Val a dir que tota aquesta teranyina emocional no hagués estat possible
sense la complicitat de Marta, companya ideal per fer costat durant el viatge, i
encara més injust seria oblidar-se de qui ha dirigit tot aquest tour
sentimental, amb la delicadesa i mestratge que requereixen aquests affaires,
allò on les persones hi posem més el cor que cap altre cosa.
Tots anem una mica a Ho Chí Minh amb vosaltres. Que tingueu molt bon viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada