diumenge, 6 de setembre del 2015

El Club dels Romàntics




La Garriga, 6 de setembre de 2015

Desprès dels excessos de El Tàvec, estava disposat a recuperar una antiga aspiració, aquell espai que sempre he considerat indispensable per anar passant la vida, el motor de tot plegat a la fi. Vaig imaginar primer fer el viatge en solitari, creuant els prats i alçant-me fins a dalt de tot de les muntanyes més escarpades i difícils d’escalar, baixant les valls ombrívoles on els insectes amb el seu vol construeixen la seva sintonia i mullar-me els peus al rierol verdós. Tots els camins possibles eren els desitjats, i cercar les paraules que empenyen al caminant a deixar poques petjades físiques i totes les del cor.... Volia fer via amb aquell equipatge que carrego sobre les espatlles i poca cosa més. Però el sentit comú em fa mirar al voltant i descobrir altres companys que pateixen la mateixa malaltia d’amor. M’aturo i els miro el rostre mentre sona El Signe de El carnestoltes dels animals de Camille Saint-Saëns. Els reconec a l’instant. Tots ells deixen traspuar el mateix en la mirada. Ara he escollit als meus companys de viatge. Som el Club dels Romàntics. Alço la meva copa a la salut de tots ells que em permeten no defallir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada