dissabte, 20 d’agost de 2016

Memòria d’amor.

La Garriga, 20 d’agost de 2016.


Si haig de marxar,
si el camí s’acaba de cop i volta,
vull deixar escrit per a tu,
tot allò que no s’ha acabarà
i tot el camí fet.

Si em veus tristesa als ulls,
no és pas la recança del nou viatge,
sinó el dolor d’acabar aquest present,
allò de  tocar una mica el cel cada dia.

Si no tinc temps de regalar un bon comiat,
si les presses de la sortida son tantes,
deixem descriure’t ara la joia,
la flor excelsa que imaginava Papasseit.

Aquest secret d’amor no es pot amagar,
ha de brollar com la font Tornadissa,
inevitable i riallera,

fresca i propera, com tu.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada