La Garriga, 26 de
desembre de 2016.
Sempre apunt per tornar-hi
(per a tu, Dolors)
I quan no pugui escriure’t més
Et dibuixaré altra vegada,
Amb totes les teves formes
Irrepetibles.
I amb aquells colors
Innombrables
I així restaràs immòbil,
Infinitament quieta, mirant-me.
Els dos sabrem tot amb aquell
silenci estèril.
Sant Esteve
Arriba un nou Sant Esteve, aquest dia tant inservible, aquell que sembla de
segona divisió després de la grandiositat del dinar de Nadal. Avui és el dia
dels canalons, per dir-ho d’alguna forma amable, el dia de acabar les
existències del moble-bar, la traca final d’unes Bones Festes, vulguis o no
vulguis, d’aquelles que tampoc han vingut arrossegant un premi de loteria. Hi
ha qui fa per veure que tot continua com ahir, però la realitat és molt més
trista i previsible; s’acaba la laca que mantenia el pentinat en la seva
posició original, i fins i tot el perfum ha perdut el seu vigor. Son les
segones núpcies, aquelles que intenten inútilment ser la rèplica perfecte de la
primera però que no és més que una còpia barata i maldestre de la primera. Germans, aneu-vos-en en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada