diumenge, 25 de desembre de 2016

Poesia i altres

La Garriga, 26 de desembre de 2016.

Sempre apunt per tornar-hi
(per a tu, Dolors)

I quan no pugui escriure’t més
Et dibuixaré altra vegada,
Amb totes les teves formes
                                               Irrepetibles.
I amb aquells colors
                                               Innombrables
I així restaràs immòbil,
Infinitament quieta, mirant-me.
Els dos sabrem tot amb aquell silenci estèril.

Sant Esteve

Arriba un nou Sant Esteve, aquest dia tant inservible, aquell que sembla de segona divisió després de la grandiositat del dinar de Nadal. Avui és el dia dels canalons, per dir-ho d’alguna forma amable, el dia de acabar les existències del moble-bar, la traca final d’unes Bones Festes, vulguis o no vulguis, d’aquelles que tampoc han vingut arrossegant un premi de loteria. Hi ha qui fa per veure que tot continua com ahir, però la realitat és molt més trista i previsible; s’acaba la laca que mantenia el pentinat en la seva posició original, i fins i tot el perfum ha perdut el seu vigor. Son les segones núpcies, aquelles que intenten inútilment ser la rèplica perfecte de la primera però que no és més que una còpia barata i maldestre de la primera. Germans, aneu-vos-en en pau.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada