diumenge, 22 de setembre de 2019

Jugar a la baldufa


La Garriga, 22 de setembre de 2019.

No volia escriure sobre temes de política durant un temps, sobretot per no fer-me pesat. El ritme dels esdeveniments en la política de l’estat espanyol pot ser més o menys ràpid però la constatació física del govern és lentíssima. Acabades les campanyes electorals, el dia de reflexió, el dia de la votació, i cal afegir la “reflexió” que fan els partits i les seves inesgotables declaracions per no dir res i amenaçar massa... Tot junt fa que no tinguem govern real fins l’any 2020. Està clar que aquest país no funciona gràcies als polítics encara que ens ho vulguin fer veure així.
Fer tantes eleccions amb resultats similars només constata que Espanya no té cultura democràtica i de pactes. Les coalicions no son quelcom estrany i rar. És quelcom que funciona a tota Europa. Les democràcies històriques (no és el nostre cas) coneixen governs de forces colors i ningú pren mal per tot això. Per que fa tanta por? La sensació és que la herència franquista i totalitària segueix vigent i molt vigent. No hem avançat gens i tot gira com girava abans.
Ara, a més a més, arriba una pluja de milions per pagar deutes. Comprar voluntats i vots si que és una cosa antiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada