diumenge, 5 de gener de 2020

Concert d'Any Nou


La Garriga, 5 de gener de 2020.

A voltes els anys comencen bé, o molt bé. Això va ocórrer ahir al estudi-ermita de Sant Esteve de Comià. Aquest indret de Borredà es deixa emportar per la màgia dels dits d’en Carles Cases, que continua regalant aquelles peces apreciades que conservem els nostàlgics a la memòria, amb les variacions que l’edat i dels recursos del directe en el seu estudi. Tot l’ambient fa que tot sigui una mica màgic, com el seu mig somriure, i la paraula curta i irònica, com el cava sota el mantell d’estels inabastable.
Segurament les trompades de la vida ens fan cada cop més tous i tendres, amb el llindar més proper a la emoció fàcil, però alhora amb la certesa que aquells ulls que s’humitegen son un control de qualitat d’aquelles obres ben fetes. Son moments que no es poden repetir, un tren que marxa i no tornarà a passar. Gràcies Carles per l’obsequi que sabré desar a la memòria, i el sabré honorar quan el temps faci que les mans no puguin reproduir els acords amb l’agilitat que mereix la música. I no oblidar tampoc la  violoncel·lista que et va acompanyar, brodant aquest acompanyament i també fent vibrar la sala des de la dolçor dels aguts fins els greus més terrorífics si calia i la partitura ordenava. La fusta negra dels dos instruments transmetien  ànims renovats i tots ens vàrem deixar emportar aquell vespre per uns minuts. Gràcies per ser propers, per fer de la música quelcom assequible a grans i petits. La màgia que sonava davant nostre i tancant els ulls et podies transportar a molts llocs, sentir moltes olors i veure molts colors. Això va ser un regal de reis avançat. Bon any!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada